Tras haber visto con cierta frecuencia a Joel Joan en TV3, tengo la impresión de que no es muy inteligente ni muy culto. Creo que él sabe esto último y sospecha lo primero. Por eso, hace algún tiempo decidió ponerse unas gafas para adoptar el papel de intelectual. A fin de cuentas, él es actor. Es difícil rebatir a Joel Joan, porque acostumbra a moverse en órbitas tan desaforadas que se alejan de los planteamientos comúnmente aceptados por las personas normales, y con él hay que empezar de cero (es el mismo problema que plantean los simpatizantes de Hitler cuando dicen que Auschwitz nunca existió, o el nativo de la selva que afirma que la Tierra es plana) Es por eso, y por considerar que es un caso perdido, que las declaraciones de Joel Joan (por ejemplo, que España es una “falacia esquizofrénica”) suelen producir fatiga antes que indignación. Adicionalmente, Joel Joan está dotado de una intensa carga de resentimiento que, el sabrá por qué (o, más probablemente, no) ha decidido canalizar en España y los españoles. En cualquier caso, creo que es más útil considerar a Joel Joan como un síntoma, y pienso que el hecho de que sea un personaje notorio y sus disparates sean escuchados refleja el estado de salud de la sociedad catalana.
« Es lamentable la falta de interés de la justicia y de la derecha para que haya mecanismos para reparar estos delitos de lesa humanidad . El PSOE debe sumarse a este esfuerzo ». Los delitos de lesa humanidad a los que se refiere Enrique Santiago son los «bebés robados» del franquismo, y el esfuerzo que requiere del PSOE es seguir adelante con la proposición de ley presentada en 2020 en Cortes por ERC, PSOE y Podemos, Bildu y Baldo(ví), y que lleva atascada desde entonces. La exposición de motivos de la empantanada iniciativa nos cuenta esta historia. Queridos niños… « Durante décadas, y hasta etapas muy próximas, en España se ha producido, amparada en la impunidad, una de las mayores atrocidades que ha vivido nuestro país. Un número inmenso de niños fueron sustraídos en cárceles, clínicas y maternidades, y sus familias biológicas siguen sin saber su paradero a día de hoy ». No me dirán que no es una historia tremenda, y que la desolación de Enrique Santiago no está justificada. Se tr
Comentarios
L'actor, director i guionista català, Joel Joan, ha participat a l'homenatge a Xirinacs al Fossar de les Moreres. Durant l'acte, Joel Joan, ha proclamat: "Xiri: ets una llicó, ets el camí que s'ha de seguir", a més d'afegir que "jo encara sóc esclau d'Espanya, però t'asseguro que aviat ho deixaré se ser". Joel Joan ha assegurat que "Espanya és una fal·làcia esquizofrènica" i que a "Espanya de la hipocresia en diuen democràcia". "Si no dius els que ells volen et tanquen, t'amenacen o tanquen els diaris que no volen", ha afegit l'actor, per finalment sentenciar que "no només no sóc espanyol, no vull ser espanyol".
L'actor també ha recordat que "a l'any 2001, aquí mateix, Xirinacs va parlar dels seus amics [ETA i Herri Batasuna]", afegint a continuació que "avui no parlaré dels seus amics, dels meus amics. Parlaré dels meus enemics". Xirinacs va ser condemnat al 2004 per l'Audiència Nacional a dos anys de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme per aquestes mateixes paraules.
L'actor Joel Joan, que ha participat abans juntament amb el professor de dret constitucional Hèctor López Bofill en l'ofrena a Rafael de Casanova, ha demanat la independència durant l'acte. L'actor ha escalfat l'ambient abans de l'acte amb salts i ànims, que han estat rebuts amb entusiasme pels assistents. I potseriorment, s'ha acostat fins a la vall de seguretat per a saludar als presentes. Joel Joan ha estat de les poques personalitats que no han estat escridassats.
L'actor català ha manifestat a e-notícies que "volem llibertat, volem democràcia, volem benestar i solidaritat dins del nostre poble". Joel Joan també ha revelat que "estic lluitant contra l'article 8 de la Constitució que diu que poden utilitzar les armes si un poble utilitza el seu dret democràtic d'autodeterminar-se". Finalment, l'actor ha justificat la seva actitud durant l'ofrena perquè "he fet un moviment d'eufòria perquè ho necessitàvem tots".